Sort de l'avia

SORT DE L’ÀVIA!

I de l’avi! Si no fos per ells, com s'ho farien moltes parelles amb fills quan la dona treballa fora de casa? Haurien de fer front a unes despeses de mainadera i d’aparcament de criatures que ara s’estalvien, i a uns problemes de logística, que els traurien el son i la gana. Tot plegat un estalvi de diners i energies que, a més, els permet encarar amb més tranquilitat el pagament de la hipoteca i, fins i tot, portar un cert “trenet” de vida.

I sort en tenen les empreses, que gràcies als avis s'estalvien baixes i problemes de tota mena amb els horaris del seu personal femení. Els avis mainaders; vet aquí un nou “job”. Un grup de gent molt valuós -treballa de franc-, que té cura dels seus nets perquè; “la mare, com que treballa, és clar, necessita ajuda”. Es veu que els fills són responsabilitat, fonamentalment, de la mare.

Avesats com estem a que, davant de qualsevol problema, els nostres governants sempre acaben fent una llei perquè, així, es pensen que s’arreglarà tot, deu haver-hi gent d’allò més contenta i satisfeta amb la famosa “llei de la paritat” Amb aquesta llei hi ha qui creu, de bona fe, que aconseguirem definitivament, que la dona i l’home siguin iguals en tot i per sempre.

Mentres segueixin sent les dònes les que hagin de portar els fills al metge quan toca, les que s’hagin de quedar a casa a esperar el metge quan els nens es lleven amb febreta o mal de panxa, les que han de plegar de la feina abans d'hora per assistir a les reunions de l’AMPA, o a la de la tutora de P-3, que “ara sí que haig d’anar-hi perquè ja he ajornat la reunió tres vegades i em cau la cara de vergonya”, no s’aconseguirà, en el món laboral ni en el familiar, la igualtat entre les dones i els homes.

A qui pot estranyar que empresaris i directius es mirin amb recel les candidates en un procés de selecció, quan es tracta de dones joves en edat de ser mares o amb fills petits, per molt eficients i ben preparades que siguin? Durant l’entrevista, aquest home (el seleccionador sovint és un home!) probablement farà memòria del què passava a casa seva quan tenia fills petits. Això el farà trontollar a l'hora de decidir. Si l'acaba contractant, ho farà o bé a un preu més baix que el d'un home o bé per a un lloc que no sigui ni directiu ni estratègic. No vol problemes. Té por dels possibles embarassos i de les malalties dels fills de la candidata.

Refiar-nos dels efectes “espontànis” de la llei de la paritat no ens farà assolir la igualtat de la dona i l'home. Sóm els homes els qui hem de fer el pas, d'una vegada per totes, per reconèixer que tan important és la feina de la dona com la nostra. Si no ho fem, les dones continuaran quedant en un segón nivell i per més bona formació teòrica i experiència que tinguin acabaran per buscar, només, feines amb horaris adaptats a la seva condició de mares i amb un futur professional migrat.

Xavier Vidal i Duch

Soci director d’ASSEDEM