Sant tornem-hi

SANT TORNEM-HI

No recordo qui va ser, però algun personatge històric ha deixat dit que qui no recorda ni el seu passat ni els seus errors, està condemnat a repetir-los. En canvi recordo perfectament que després de Barcelona’92 i amb la crisi posterior, moltes empreses van emprendre una cursa, entusiasta però desorientada, per a reduir despeses. Les vendes i els marges havien quedat molt malmesos i calia fer alguna cosa per evitar caure en números vermells.

El missatge de la gerència era contundent: “Reduir despeses! Tantes com sigui possible i més!”. Però no hi havia cap proposta de mètode de treball. Per això es van produir algunes situacions ridícules, fins al punt que despeses necessàries pel bon funcionament de l’empresa van quedar eliminades. En algunes empreses, en canvi, es va aconseguir eliminar “la xocolata del lloro”. Molt bé. Objectiu assolit. Tothom content. El lloro no, és clar. Hi ha col·legues consultors que afirmen que aquest intent de reduir despeses va eliminar molts dinars “de treball”, però també va provocar la crisi del sector de la restauració.

Però quan va fer-se menys insistent la consigna de la gerència (ocupada en d’altres temes més urgents) tot va tornar als nivells inicials. Ningú no es va preocupar mai més de les despeses ni de les mesures correctores, o eliminadores, que s’havien intentat implantar.

I ara, enfrontats a una situació que ningú no s’atreveix a definir públicament però que recorda, una mica, la de l’any 1993 i següents, hi ha empreses que tornen a repetir el missatge: “Cal reduir despeses! Tantes com sigui possible i més!”. Sant Tornem-hi, doncs, que no ha estat res.

Mirar-nos les despeses com un mal necessari és el pitjor que podem fer. Perquè no es tracta, només, de reduir-les o eliminar-les. I menys pel broc gros o pel camí del mig. El que cal fer és gestionar-les correctament, treure’n el màxim rendiment i profit. Introduir-hi, aquí també, el concepte de la productivitat. La productivitat de les despeses. Sí, per inversemblant que ens sembli, les despeses han de ser productives.

Al capdavall, les despeses que en diem d’estructura o generals, són els costos necessaris per obrir cada dia l’empresa i posar-la en condicions de funcionament. Val la pena, doncs, de començar-les a anomenar pel que són realment: “el cost de funcionament”. Potser el nom no fa “la cosa”, però ajuda a entendre-la i, en aquest cas, a gestionar-la eficientment.

Utilitzar el concepte de “Gestió del cost de funcionament” ens ajudarà a definir quines són les despeses necessàries per obtenir els ingressos i quines són les contingents, les prescindibles, i, per tant, fixar els objectius i el mètode per facilitar-ne la gestió i control. Sempre, però, partint del concepte que no són cap “mal necessari”. Ben al contrari. Són el cost de funcionament necessari per poder servir, amb eficiència, als nostres clients.

Xavier Vidal i Duch

Soci director d’ASSEDEM