Amb el cap
AMB EL CAP
Eren dos nens, parlaven d’esports i comentaven que la diferència entre el bàsquet i el futbol és que al bàsquet s’hi juga amb les mans i al futbol amb els peus. Potser molta gent deu compartir aquesta idea i no s'adonen que al bàsquet (i a tots els esports) s'hi juga amb el cap i com que m'agrada el bàsquet vaig començar a pensar en les semblances que tenen un entrenador i un gerent.
L'entrenador de bàsquet disposa durant el partit d'uns temps morts (però són ben vius!), a més dels temps de descans, per reunir l’equip, explicar què és el que no va bé i rectificar-ho. Per treure’n profit, cal que tingui preparat el què vol dir –no té gaire temps- i fer-ho, si vol ser eficaç, en el moment oportú. Com a l’empresa. Si el gerent convoca una reunió de treball l'ha de tenir molt preparada i tenir clar l’objectiu: revisar objectius, canviar determinades polítiques, analitzar el resultat de certes accions i rectificar el que calgui.
L'entrenador de bàsquet te l'oportunitat de fer canvis en l'equip que està jugant. L'objectiu de l’equip és el de guanyar aquell partit, tant es qui jugui. Per això, al bàsquet no hi ha equip titular, se’n diu equip inicial. Segons com vagin les coses, qui hi hagi a la banqueta pot estar jugant al cap de pocs minuts. Cal substituir el jugador, que no aconsegueix el que l'entrenador li ha encomanat, per un altre. El mateix que hauria de poder fer un gerent.
L'entrenador de bàsquet, especialment el d'equips més professionals, té col·laboradors que li proporcionen tots els indicadors necessaris per a poder mesurar l'eficàcia de la seva estratègia, el resultat de les tàctiques emprades, el rendiment de cada persona i tot plegat sense deixar mai d’estudiar els indicadors del contrari. Uns indicadors que, durant el partit i en els entrenaments, l'ajudaran a corregir els errors i millorar el rendiment de la seva gent, però també el seu. Malauradament, un gerent no sempre fa servir indicadors.
L’entrenador de bàsquet treballa sabent que hi ha factors externs que condicionen l'èxit de l'equip. Els equips contraris, que també volen guanyar el partit i potser tenen millor plantilla, més experiència (o un entrenador més ben preparat), el públic, que pot fer créixer el contrari i atemorir els seus jugadors o els àrbitres, que interpreten el reglament i amb les seves decisions influeixen, per bé i per mal, en el resultat. Uns factors molt semblants als agents que estan presents en el mercat: legisladors, governs, patronals, sindicats, entitats financeres...
Hi ha entrenadors que, pel que sigui, també baixen a jugar a la pista. Aleshores, com i quan demanaran temps mort? Què rectificaran, si no veuen el partit des de fora amb prou perspectiva? Qui dirigirà l’equip, mentre ells són a la pista? Ai l’entrenador–jugador! Una característica habitual de les pimes catalanes i que cal que eliminin el més aviat possible... ei, si volen guanyar el partit!
Xavier Vidal i Duch
Soci director d’ASSEDEM