COMENTARIS SOBRE ELS EFECTES DE LA SENTÈNCIA DE 6 D'OCTUBRE DE 2005 DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE LES COMUNITATS EUROPEES QUE DECLARA QUE ELS ARTICLES 102 I 104 DE LA LLEI DE L'IVA VULNEREN LA SISENA DIRECTIVA
L’1 de gener de 1998 es va modificar la Llei de l’IVA introduïnt en el càlcul de la regla de la prorrata les subvencions rebudes no vinculades directament al preu. Hi ha dues modalitats que afecten a la deduïbilitat de l’IVA: a la primera, les subvencions de capital vinculades directament a l'adquisició d'un bé o servei impedeixen la deducció de l’IVA en la proporció que el bé o servei adquirit està financiat per la subvenció sense afectar a la prorrata general o especial; a la segona, quan la subvenció no està vinculada directament a l’adquisició del bé s’afegeix la subvenció en el denominador de la prorrata i no en el numerador. Aquesta operació condueix inevitablement a fer que la deduïbilitat de l'IVA sigui inferior al 100% independentment que totes les operacions fetes estiguin subjectes i no exemptes o que per les normes de l'IVA donin dret a la deducció plena.
El contingut íntegre d'aquesta publicació és d'ús exclusiu per a usuaris enregistrats.
Us podeu enregistrar de forma gratuita al formulari d'enregistrament.