Que té pressa?
QUE TÉ PRESSA?
Que el peix gran es menja el petit deu formar part d'aquella sabiduria convencional de la que ens parlava en Galbraith. Si més no és una d'aquelles veritats que no discutim perquè l'hem sentit tota la vida. Ara, però, ja hi ha qui li ha trobat una substitució: el Sr.Rupert Murdoch, el magnat dels mitjans informatius, que opina que, com que el món està canviant tan ràpidament, el gran ja no es menjarà el petit, sinó que els més ràpids es menjaran els més lents. Això ho diu referint-se al món de la informació, però raona que es pot aplicar a qualsevol activitat empresarial.
Ves a saber si tindrà raó. Tothom té tanta pressa, ara! Hem arribat al punt que no tenir pressa ni urgències fa antiquat i poc professional. Quan penso en aquestes presses, sovint absurdes, injustificades, no puc evitar de recordar una campanya publicitària d'una entitat financera que deia, més o menys, ho veus, ho vols, ho tens.
Els mercats son diversos. Com ho són els consumidors, els qui – al capdavall – fan els mercats. Hi ha gustos i gent per a tot. Vet aquí perquè, enmig de tanta pressa i tanta urgència, cada cop es fan sentir més les persones i empreses que en fugen, que volen calma i que les coses es facin amb el temps que calgui. Al cap i a la fi, tota acció, provoca una reacció. Presses i urgències? Doncs, calma i tranquil·litat!
No és estrany, per tant, que comencin a consolidar-se serveis oposats a les presses i les urgències. Cafès –d'una cadena del país del fast!– amb butaques i sofàs per seure i xerrar (tornaran els culs de cafè?) Cinemes amb sessions matinals amb col·loqui (l’antic cine fòrum!) i esmorzar. Un esmorzar seriós, res de crispetes! Llibreries amb espais per seure i fullejar llibres i revistes i poder canviar impressions amb el llibreter. Un llibreter que llegeix els llibres que ven i en pot opinar. Grans superfícies per aparcar-hi el cotxe (i la canalla) i fer-hi un mos. Museus amb acollidores i tranquil·les cafeteries i restaurants. N'hi ha un munt d'exemples d'aquesta mena de serveis sense presses. Fins i tot al Japó, on diuen que la gent no perd el temps, han descobert els efectes beneficiosos de la migdiada. La llàstima és que no la facin per a gaudir-ne. La fan perquè diuen que augmenta la productivitat.
Vostès dinen en aquell restaurant de menú perquè sempre està buit i així poden enllestir aviat? Van al dentista, que mai no té ningú a la consulta, perquè no s’hauran d’esperar? Demanen hora a l’assessor fiscal l’últim dia de la declaració de la renda perquè com que sempre té l’agenda buida no tindrà cap problema per rebre’l? Oi que no? La rapidesa no és cap sinònim de qualitat. Bon servei? Ràpid sí, però bò? De debò creuen que els clients que sempre demanen les coses cuita corrents, valoraran l’esforç que vostès faran? La feina ben feta vol el seu temps. Expliqui-ho. El bon client ho agrairà. L'altre... no serà mai un bon client.
Xavier Vidal i Duch
Soci director d’ASSEDEM