Fugir de fam i feina

FUGIR DE FAM I FEINA

Una correcta i clara definició de funcions i responsabilitats és una de les eines que permeten que les empreses tinguin una bona organització. Però per a que sigui eficaç, aquesta definició s'ha de fer per a tots i cada un dels llocs de treball. Cal que tothom tingui clar el seu paper. Que sàpiga què ha de fer, de què és responsable i l'abast d'aquesta responsabilitat.

Com més gran és una entitat més útil és aquesta definició. A les petites també, però malauradament les petites sempre cauen en l'error d'aquella dita catalana “entre tots ho farem tot”. Dic que és un error perquè, a l'hora de la veritat, ni es fa tot, ni -i això és el més greu - es fa entre tots. Sempre hi ha algú a qui li carreguen els neulers i d'altres que fugen de fam i feina.

El dia que les empreses petites s'alliberin del complexe de ser petites -que tant i tant de mal els arriba a fer-, descobriran que la mida de l'empresa no és la que determina si cal o no cal tenir organigrama ni tampoc la que diu si cal o no cal fer la definició de funcions i responsabilitats.

En les grans empreses també hi ha gent que s'amaga, que es fa el distret. Gairebé sempre, aquesta actitud està afavorida per un organigrama massa rígid i per una definició de funcions i responsabilitats excessivament detallista. Tot plegat -rigidesa i excés de detall- fa que hi hagi qui cregui que si “allò” (el que sigui) no entra dins de les seves responsabilitats i la definició de les seves funcions no diuen pas que se'n ha d'encarregar, qui pot retreure-li res? Ell fa el què ha de fer i ja té prou feina com per preocupar-se de coses que no li pertoquen i a més... ja hi ha algú altre que n'és el responsable!. Us sona, oi, aquesta darrera frase?

Una correcta i clara definició de funcions i responsabilitats ha de fer veure a tothom que si l'organització s'estructura en àrees és per a ser més eficient i no per a adjudicar zones de poder ni per donar prestigi a ningú. Una empresa no és una confederació d'àrees que comparteixen una presidència, una direcció general o uns serveis comuns. És molt més que això. Una empresa és, entre altres coses, un equip. Un equip de persones amb unes responsabilitats i unes funcions atribuïdes d'acord amb els coneixements, l'experiència, les aptituds i les habilitats de cadascú però amb uns objectius comuns, compartits.

No pot haver-hi ningú que amb l'excusa de l'organigrama es tanqui a la seva àrea i no s'impliqui en tot allò que afecti l'empresa. Si permetem que això passi, no anirem pas bé. No exagero. Tothom recordarà que fa uns mesos uns “ocupes” van provocar greus disturbis al barri barceloní de Gràcia i que la policia va trigar molt a intervenir-hi perquè, mentre es produïen els aldarulls, hom discutia si havien d'anar-hi els mossos d'esquadra o la policia municipal. Els veïns del barri no ho han acabat d'entendre mai – de fet, ni ells ni cap persona normal – perquè (és increïble!) a 100 metres del lloc dels fets hi ha una caserna de policia municipal. Escolteu, si crema el magatzem de l'empresa i els altres departaments “només” avisen els bombers -els professionals d'apagar el foc, certament- i segueixen treballant com si no passés res perquè l’organigrama no diu enlloc què han de fer en cas d'incendi... vigilem. Tard o d’hora tindrem problemes a l'empresa.

A finals de juliol, mentre l'aeroport de Barcelona era un desgavell i no hi havia ningú que hi posés ordre i els ciutadans veien que les seves vacances se'n podien anar en orris, a la sala vip de l'aeroport hi havia dos polítics, d'aquests que tenen iniciativa, que ni tant sols van baixar -ni per solidaritat- a interessar-se pel què estava passant. La raó? Començaven les vacances (de fet van ser prou espavilats per a buscar-se una alternativa) i, van declarar als mitjans, que no tenien competències per arreglar res de tot allò. És cert; ni competències i, em dona de parer que, ni idea de quin és el seu paper. Els representants polítics dels ciutadans són o no són responsables de tot allò que els pugui afectar? Doncs, de la mateixa manera, els directius i comandaments de qualsevol nivell, han de ser responsables de tot allò que pugui afectar l'empresa.

L'organigrama no ha de ser ni un laberint ni una paret. I les parets i les separacions dels despatxos no han de ser ni tant altes ni tant gruixudes com perquè puguin servir d'excusa als qui no volen ni veure, ni escoltar, ni assumir, res que no els hagi estat especificat a l'organigrama.

Xavier Vidal i Duch

Soci-director d'ASSEDEM